L’educació lliure
Pot ser-te útil
- Què és l’educació lliure?
- Els Projectes d’Educació Lliure
- L’educació a casa
- L'adaptació al sistema educatiu formal
És difícil definir, en poques línies, el que representa l’educació lliure. A més, cada projecte, grup de criança o escola d’educació lliure té uns components propis que el fan especial i diferent dels altres.
Tanmateix, la majoria de projectes se senten identificats amb paraules com respecte, cuidar, confiança, límits, disponibilitat dels adults, no judici, conseqüències lògiques i que ajuden l’infant –en comptes de premis i càstigs extrínsecs–, acompanyament emocional, vivència, amor, etc.
Totes les escoles d’educació lliure acostumen a ser espais poc massificats, amb una ràtio promig d’1 adult/a per a cada 6 o 7 nens i nenes pel segon cicle de l’etapa d’infantil (de 3 a 6 anys orientatius), per exemple. Això no implica que un adult/a estigui sempre amb un mateix grup de nens i nenes, ni que aquests estiguin sempre en companyia dels mateixos nens i nenes. Ben al contrari, l’agrupament dels nens i nenes es crea de manera espontània en funció dels propis interessos i afinitats.
Aprenentatge es considera tot allò que parteix d’un impuls propi, tota experiència que està motivada intrínsicament, sense suggeriments subtils dels adults/es, i que engloba tota la persona, totes les seves dimensions psicomotrius, emocionals, socials i cognitives.
En conseqüència, podríem dir que no existeix cap currículum previ, o be que el currículum d’aquestes escoles es va generant en l’acció. No existeixen uns continguts que cal donar obligatòriament en un moment determinat del procés educatiu, ni s’obliga tampoc a que una majoria de nens/es o adults/es imposi la seva decisió a les minories o als individus. De fet, totes les activitats proposades pels adults o per altres nens i nenes són, en principi, voluntàries, ja que no són més que propostes d’experiències, a partir de les quals cada nen i nena, des de la percepció del seus estat i de les seves necessitats actuals, ha de decidir si desitja o no acceptar-les.
La família es considera el principal element en la criança i educació dels nens i les nenes. Molts dels projectes d’educació lliure són creats i coordinats des de les famílies, altres són responsabilitat de grups d’educadors/es, i també hi ha projectes amb responsabilitats compartides. Però en tots els casos, la inclusió i la participació de les famílies és un element fonamental, Podríem dir que hi ha una perspectiva sistèmica en aquests enfocaments.
En resum, l’educació lliure pretén ser una relació educativa basada en l’acceptació i el respecte per la persona, que se sosté en la idea que la principal funció de l’educació no és preparar individus per incorporar-se al món laboral, sinó que representa un compromís per entendre i ajudar l’altre a desenvolupar-se en totes les seves dimensions.
Sense cap voluntat de ser excloents, però amb el desig de donar a conèixer la nostra identitat i el que desitgem, les persones i col·lectius que formem part de la Xell entenem per educació lliure aquella que respecta els següents principis:
- L’educació de la persona a través de la convivencialitat.
Entenem que l’educació s’articula sobretot a través de la convivència i les interaccions entre persones de qualsevol edat. La primera necessitat humana és la necessitat de l’altre, la necessitat de ser estimat i d’estimar. La construcció de relacions humanes plenes és alhora mitjà i finalitat de l’acció educativa. Els sabers culturals són més que res un vehicle per articular aquestes relacions i no una finalitat en sí mateixos. - L’educació integral de totes les dimensions de la persona.
L’ésser humà és un ésser complex, amb múltiples dimensions. L’educació ha de permetre el desenvolupament de totes aquestes dimensions o intel·ligències (cognitives, físiques, emocionals, expressives, socials, etc.) des d’un enfocament global i no fragmentari. - L’educació a través del respecte a les necessitats, els ritmes i la intimitat de cadascuna de les persones.
Entenem que tota persona, infant i adulta, està en continu creixement, i que ningú està en disposició de forçar, accelerar o involucionar aquest procés des de l’experiència pròpia i el mentalisme. L’educació lliure implica doncs construir relacions basades en la no imposició, la no coercitivitat, i el respecte als processos individuals. - L’educació en la llibertat responsable.
Entenem que la relació educativa ha de possibilitar la llibertat de la persona per actuar i prendre decisions des de la percepció de les seves necessitats i la interdependència amb l’altre. No es tracta, doncs, d’un concepte ingenu de llibertat, de fer el que a un li dona la gana, sinó d’una llibertat responsable, que representa una vinculació i un compromís amb l’altre des de la pròpia autonomia i vivència. - L’educació a través de la corresponsabilitat
Cada etapa de la vida te unes característiques i unes limitacions que ens permeten afrontar les situacions de manera peculiar. En conseqüència, la relació entre l’infant i l’adult ha de tenir en compte les potencialitats de cada persona, des de la plena responsabilitat que cadascun està capacitat per assumir, per tal d’anar construint una major igualtat i justícia socials. - L’educació a través de l’aprenentatge vivencial i actiu.
L’aprenentatge, que parteix del propi organisme implica descobrir, tocar, sentir i explorar l’entorn natural i social. És a partir d’aquesta vivència que som capaços de copsar les relacions més profundes de la realitat. L’infant, el jovent, i l’adult per igual, no necessita cap motivació extrínseca per aprendre. Tot el nostre impuls vital està dirigit en aquest sentit. Necessitem explorar la realitat amb els nostres sentits, amb la implicació global de totes les nostres dimensions. - Una proposta d’espais, ambients i materials
Tots aquests principis s’articulen en la pràctica diària a través d’ambients i materials que estan disponibles per l’exploració i manipulació dels infants. Hi ha una varietat d’ambients, cadascú amb les seves peculiaritats i límits. Tot això dins d’una atmosfera general relaxada, sense pressions externes, ni expectatives de produir o de tenir res, simplement de ser.
És que pot haver-hi alguna cosa més enllà de SER, simplement SER?
D’aquelles torbades sorgí la XELL, la Xarxa d’Educació Lliure. Per això diem que la XELL som els projectes i persones que en formem part.
Per entendre com ens organitzem els espais i escoles Adherits a la XELL vegeu el Manifest de la XELL
La majoria dels projectes (espais educatius) de la Xell no estan reconeguts formalment com escola i per tant, les criatures que hi assisteixen consten oficialment com a no escolaritzades.
Abans dels sis anys ho hi ha problema, però després hi ha molta controvèrsia al voltant de l’obligatorietat d’escolaritzar les criatures a partir d’aquesta edat. En aquest sentit, diem que les famílies que no escolaritzen formalment els fills o filles de més de 6 anys es troben en una situació d’alegalitat. Ja que no està reconegut explícitament per la llei però en cap reglament diu que sigui il·legal.
Tot i així, la lectura que en fan les administracions en aquests moments, és que a partir dels sis anys no és legal l’educació a casa i si mai es pronuncia un jutge acaba obligant a l’escolarització de la criatura.
Però no sempre s’arriba aquí. Al final les situacions es resolen cas per cas. La realitat és que a Catalunya, que fins ara semblava que tenia competències plenes en Educació, hi ha famílies que eduquen a casa i famílies que porten els infants en espais de primària i secundària no homologats. Tot i que l’administració en tingui coneixement, generalment no intervé. Excepte en els casos en que hi ha hagut denúncia explícita per part d’algun particular o algun centre. Llavors l’administració està obligada a intervenir.
Fins i tot en aquest darrer cas, la gran majoria de casos s’han resolt sense més conseqüències per la família que haver d’acceptar visites de Serveis Socials. És cert que això pot arribar a ser pesat. Però la família ha pogut continuar amb l’opció que havien pres.
Pel que fa a la desescolarització, és més fàcil no escolaritzar mai que desescolaritzar. Desescolaritzar en l’etapa d’infantil, com que ningú et pot dir que és obligatori escolaritzar, no et poden posar cap pega. Però si ho fas després, quan el treus d’un centre, aquest voldrà saber a quin altre centre ha d’enviar l’expedient de l’alumne… Llavors tot depèn de la direcció del centre d’origen i si et volen complicar la vida o no. Ara, en cas de contenciós d’algun tipus administratiu, a vegades, a ulls del jutge, ajuda més el fet d’haver escolaritzat, que no pas haver-se mantingut sempre al marge amb els infants a casa. No ho compartim, però és el que ens trobem a vegades.
Per tant, per la Xell, les opcions d’educació lliure per infants de més de 6 anys passen per portar-les a un projecte XELL o educar a casa. En el primer cas, et recomanem mirar el mapa de projectes XELL que és al web i contactar directament amb ells per saber quins dels que us poden interessar per ubicació acullen nenes i nens en edat de primària i secundària. Alguns d’ells ja homologats com escola oficial o en vies de legalitzar-se. Pel que fa a educar a casa, et recomanem el web de la Coordinadora d’Educar en Família (https://www.educarenfamilia.org/).
Per les raons d’alegalitat que comentàvem al principi, a la Xell no tenim una llista explícita de projectes de primària o secundària. I la situació i l’oferiment dels projectes pot fluctuar molt en funció de les famílies que hi ha.
Dins l’entorn de famílies que segueixen l’educació lliure, ja sigui a casa o bé en centres no homologats pel Departament d’Ensenyament, hi ha la inquietud dequè passarà si mai volen entrar al sistema oficial. Ja sigui durant l’etapa d’Educació Obligatòria o bé després, més enllà dels 16 anys, potser amb vistes a la universitat. Podran?
Primer de tot, volem deixar clar que no és un objectiu dels espais de la XELL que els infants acabin anant a la Universitat, sinó que es contempla com una possibilitat més del camí que cadascú fa, seguint la seva trajectòria personal.
L’etapa del 0-3 (primer cicle d’infantil)
Començant pels primers anys de vida, l’etapa de criança, del 0-3, la considerem una etapa on defensem que l’infant estigui amb la mare o persona que el maternitza.
Respectem també les opcions en què per raons que la família consideri necessàries, si es fa des de la consciència i posant en joc tots els factors, es decideixin alternatives el màxim de respectuoses amb tothom.
Destacar que en aquesta etapa, no és ni un dret ni una obligació escolaritzar els infants en escoles bressol. És a dir, no cal escolaritzar i l’Administració no ha d’oferir cap plaça.
L’etapa del 3 a 6 (segon cicle d’infantil)
Aquesta etapa tampoc és obligatòria. Tot i que sí que és un dret de l’infant que l’Administració li proporcioni una plaça gratuïta al sistema reglat d’Ensenyament si la família ho desitja.
L’etapa del 6 als 16 (Primària i Secundària): etapes d’Educació Obligatòria
Amb les actuals llei d’educació (LEC i LOMCE), solen interpretar que l’escolarització és obligatòria a partir dels sis anys, és a dir que es consideren obligatòries l’Educació Primària (dels 6 als 12 anys) i la Secundària (ESO- dels 12 als 16 anys). Nosaltres defensem que la llei parla d’Educació i no d’Escolarització en centre homologat. Per això també parlem d’alternatives com l’escola a casa.
En aquestes etapes, segueix sent un dret de l’infant que l’Administració li proporcioni una plaça dins els sistema reglat d’Ensenyament. Per tant, en qualsevol moment, un infant de 6 a 16 anys pot demanar plaça i l’Administració li ha de obtenir en un centre Homologat.
És a dir, dels 6 als 16 anys, un infant no escolaritzat es pot inscriure en el curs que li pertoca per edat de forma automàtica i, als 16 anys (fins i tot entrant amb 15 anys a 4t d’ESO), obté el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria (ESO).
Són casos que anomenen d’incorporació tardana i es tracten com alumnes que venen d’altres països i per tant, d’altres sistemes educatius.
Si no entra al sistema educatiu oficial abans dels 16 anys, no obté el títol de la ESO i per tant, amb 16 anys, no podrà accedir al Batxillerat o als Mòduls de Grau Mig.
Incorporació amb més de 16 anys
Obtenció del Graduat en Educació Secundària Obligatòria
Si es vol accedir al Batxillerat o a Mòduls de formació, cal obtenir el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria.
Requisits:
- Tenir 18 anys o complir-los dins l’any natural en què es fan les proves.
- Haver finalitzat l’ESO sense haver obtingut el títol i no tenir més de cinc matèries pendents (compten com una sola matèria les cursades amb el mateix nom en diferents cursos).
- Haver finalitzat l’educació secundària obligatòria durant un dels dos cursos anteriors al qual accedeix a les proves.
Un cop s’obté el Títol de graduat amb educació secundària, es pot accedir a:
1.- Un Mòdul de grau mig.
2.- Batxillerat (El Batxillerat hi ha l’opció de fer-lo a distància…)
Si no es té el Graduat en educació secundària, què es pot fer?
Accés a un Mòdul de Grau Mig:
Tenen accés directe als cicles de grau mitjà les persones que compleixen algun dels requisits següents:
- o tenir el títol de graduat en educació secundària obligatòria,
- o tenir el títol de tècnic o de tècnic auxiliar,
- o haver superat el curs específic per a l’accés als cicles formatius de grau mitjà (CAM), (cal tenir 17 anys, el curs té una durada de 600 h. i és per persones sense el Graduat)
- o haver superat el segon curs del batxillerat unificat i polivalent (BUP),
- o tenir altres estudis equivalents a efectes acadèmics,
- o haver superat un programa de qualificació professional inicial (PQPI) amb nota igual o superior a 8,) Aquest programa té una durada de 1 curs. (per persones sense graduat)
- o haver superat la prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys,
- o tenir un títol per accedir a un cicle formatiu de grau superior.
Les persones que no compleixen cap dels requisits esmentats han de superar una prova d’accés. Per presentar-s’hi cal tenir com a mínim 17 anys l’any en què es fa la prova.
Les persones que superen el cicle formatiu de grau mitjà obtenen un títol de tècnic, que els permet accedir:
- o al batxillerat,
- o a un cicle de grau superior (cal superar la prova d’accés),
- o al món laboral.
Accés al Mòdul de Grau Superior:
Tenen accés directe als cicles de grau superior les persones que compleixen algun dels requisits següents:
o tenir el títol de batxillerat,
o tenir el títol de tècnic o tècnica superior o especialista,
o haver superat el segon curs de batxillerat de qualsevol modalitat de batxillerat experimental,
o haver superat el curs d’orientació universitària (COU) o el preuniversitari,
o haver superat el curs específic per a l’accés als cicles formatius de grau superior (CAS),
o tenir qualsevol titulació universitària o una d’equivalent,
o haver superat la prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys.
Les persones que no compleixen cap dels requisits esmentats han de superar una prova d’accés. Per presentar-s’hi cal tenir com a mínim 19 anys l’any en què es fa la prova o 18 les persones que tenen el títol de tècnic o tècnica relacionat amb el cicle al qual volen accedir.
Les persones que superen un cicle formatiu de grau superior obtenen el títol de tècnic superior, que els permet accedir:
o a qualsevol estudi universitari oficial de grau o
o al món laboral.
Què es pot fer si no es té el Graduat, ni tampoc s’ha fet cap Mòdul i es vol anar a la Universitat?
Accés a la universitat:
1. A PARTIR DE LES PAU
Qui pot fer les PAU?
- Alumnat que acaba el 2n de batxillerat a Catalunya l’any de les proves
- Alumnat amb el batxillerat o equivalent de cursos anteriors
- Alumnat de sistemes educatius estrangers
- Alumnat de cicles formatius de grau superior
- Altres situacions
2. ESTUDIANTS DE CICLES FORMATIUS
Qui pot fer les proves de la fase específica
Els estudiants que comptin amb títols de tècnic superior de formació professional, tècnic superior d’arts plàstiques i disseny, i tècnic esportiu superior o equivalents poden accedir a ensenyaments universitaris de grau.
Aquests estudiants poden accedir als ensenyaments universitaris oficials de grau sense necessitat de fer cap prova; la seva nota d’accés és la qualificació mitjana dels estudis cursats. Si volen millorar la seva nota d’accés poden presentar-se, amb caràcter voluntari, a la fase específica de les PAU.
3. MÉS GRANS DE 25 ANYS
Les persones més grans de 25 anys poden accedir a la universitat superant la prova d’accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Aquestes proves són comunes per a totes les universitats de Catalunya.
Requisits
Poden presentar-se a les proves d’accés a la universitat per a més grans de 25 anys els candidats que reuneixin els requisits següents:
Tenir 25 anys abans de l’1 d’octubre de l’any en curs.
No tenir superades les PAU (o equivalent).
No estar en possessió d’un títol de tècnic superior, de formació professional, d’arts plàstiques i disseny, o o d’esports (o equivalent).
No tenir cap titulació universitària.
4. PROVES D’APTITUD PERSONAL (PAP)
Indicacions generals
Els estudiants que volen accedir a alguns estudis de grau amb prova d’aptitud personal han d’efectuar, a més de la preinscripció, una prova d’aptitud personal, i per això han de formalitzar-ne la matrícula.
* Novetat: prova d’aptitud personal (PAP) per a l’accés als graus en educació infantil i primària, amb totes les seves denominacions, de les universitats públiques i privades del sistema universitari català.
Ensenyaments de Ciències de l’activitat física i de l’esport (UB, UPF, UdL, UdG i URV), Cinema i mitjans audiovisuals (UB), Pilot d’aviació comercial i operacions aèries (URV), i
Traducció i interpretació -anglès- (UAB i UPF).
Ensenyaments de Ciències de l’activitat física i de l’esport (UVic-UCC)
Ensenyaments d’Educació infantil/Educació primària (Pla de millora de la formació inicial de mestre/menció Llengua anglesa) (UVic-UCC).
I si el què vull fer és algun ensenyament artístic o esportiu?
Ensenyaments artístics o esportius
Els ensenyaments artístics proporcionen als alumnes una formació artística de qualitat i garanteixen la qualificació dels futurs professionals de les arts plàstiques, el disseny, la música, la dansa, l’art dramàtic i la conservació i restauració de béns culturals.
Els cicles d’ensenyaments esportius capaciten per exercir professionalment la matèria esportiva en la modalitat i especialitat cursada.
Aquestes formacions són mòduls de grau mig i superior
font: Departament d’Ensenyament
Hi ha altres maneres d’accedir a la formació reglada.
Són les següents:
1.- Estudiar mitjançant un centre estranger a distància (quasi sempre als EUA) i després es convalida el títol gràcies a la “Postil·la de l’Haia”.
2.- Empadronar el teu fill a l’estranger i matricular-lo a CIDEAD ( entre d’innovació i desenvolupament a distància)
3.- Sabent anglès, accedir directament a la Open University, sense cap titulació prèvia.
4.- Sabent anglès, presentar-se a les proves del sistema Britànic i accedir a la Universitat britànica i després a la catalana, mitjançant un trasllat d’expedient.
font: http://educarpetas.blogspot.com.es/