L’educació lliure

leducacio-lliure

Els diferents projectes que formem la Xell compartim alguns principis en la forma d’entendre l’infant i la funció de l’adult així com les condiciones que han de tenir els espais que els ajuden a créixer.

El nostre principal interès és crear espais de respecte vers les necessitats dels infants i dels adults.

Cada ésser es únic i, per tant, úniques les seves necessitats i potencialitats. Volem acompanyar respectant al màxim possible l’essència de cada persona.

_exemple-home-01Podem formular, de forma general, que les necessitats dels infants es poden sintetitzar en:

  • Acceptació incondicional.
  • Acompanyament emocional.
  • Llibertat per experimentar diferents situacions. Possibilitat d’explorar materials i contextos diversos. Autonomia. Autoregulació.
  • Límits. Que ofereixin un marc de seguretat i comprensió.

La forma en que es satisfan aquestes necessitats difereix en funció de la edat.

La primera condició es que l’adult que acompanya al nen estigui ell mateix en un procés de creixement i consciència.

Aquesta forma d’entendre les necessitats ens porta a definir uns criteris metodològics, en constant qüestionament, molt oberts i generals que podem sintetitzar en tres:

  • Funcionament per espais. En comptes d’una programació per tot un grup, es tracta d’oferir espais diferenciats on els infants trobin allò que més s’adeqüi a les necessitats de cadascú.
  • Activitats no obligatòries. El funcionament per espais es coherent amb el fet d’oferir activitats més concretes, però aquestes no són obligatòries.

Ràtios que permetin l’acompanyament individualitzat i el seguiment global del grup. Si es preten un seguiment proper i un acompanyament emocional, la proporció entre infants i adults ha d’estar dins d’uns límits raonables. Al llarg de la nostra experiència, i depenent de les circumstàncies de cada grup concret, hem identificat per les primeres etapes 3 la ràtio de criança, 7 la ràtio d’infantil i 12 la ràtio de primària.

En essència, podem dir que el que volem és que mantinguin la connexió amb el seu interior.

Espai Aigua - FotoMés que adaptar-se a un currículum, volem que cada persona pugui desenvolupar les pròpies potencialitats, els seus dons, talents i intel·ligències, que sovint se senten interferides si es determina l’aprenentatge de forma general i normalitzada.

L’ambient en el que es desenvolupa aquest tipus d’educació demana que els adults desenvolupin certes capacitats com l’empatia, la tolerància i el no judici. D’aquesta forma, els projectes són també espais de creixement per els adults.

La forma de relacionar-nos entre els diferents projectes es basa també en aquests principis.

Tot i que tenim referents que han ajudat a configurar aquesta forma de enfocar la educació, no pretenem concretar una metodologia si no adaptar-nos a situacions determinades definides per un espai, un grup d’acompanyants, un grup de famílies, etc. Aquestes variables són les que defineixen el projectes i no aplicar una metodologia determinada.

Referents

Els nostres referents són molt variats i és impossible citar-los a tots. Però, de forma orientativa, ens sembla important citar la Pràctica Psicomotriu, els Llenguatges Expressius, el Massatge Infantil, etc.

En els seus orígens, els projectes estaven conformats per persones que tenien formació en aquestes pràctiques. També hem de citar la Arterapia i Emi Pikler.

L’origen d’aquest moviment té molt a reconèixer a aquelles persones que, d’una forma o altra, recolzaren els processos de gestació, part i criança respectuosa. L’escola lliure surt com a continuitat d’aquesta mirada.

També ens hem nodrit molt de projectes educatius com Pestalozzi de Eduador i ens han inspirat determinats aspectes de les escoles Waldorf i Montessori.

Alguns enfocs terapèutics, com la Gestalt, la teràpia Psicocorporal i la Bioenergètica els sentim molt propers. El Seitai també comparteix molt dels nostres principis.

La visió sistèmica ha estat també de gran importància en la nostre evolució.

Amb l’educació creadora compartim, també, molts principis.

activitats-default

Hi ha moltes pràctiques i enfocaments que ajuden les persones que les practiquen i nodreixen, per tant, els diferents projectes.

Cada projecte és únic, perquè són úniques les persones que el formen. I en funció d’aquestes persones, mares, pares i acompanyants, infants i l’espai físic es concreten uns criteris de funcionament.

Estem oberts a compartir amb altres formes d’entendre l’educació i el diàleg ha estat, sovint, molt enriquidor. Per exemple amb la pedagogia llibertària o la pedagogia social (Paolo Freire).

I estem en diàleg constant amb molts professionals de la educació pública i privada amb els que ens enriquim i compartim la mateixa visió de fons.

Creiem que el coneixement no pertany a ningú i es genera, almenys en el nostre context, d’un compartir sincer en un ambient de no judici.