Manifest de la XELL

manifest-de-la-xell

Basant-nos en la vivència i les realitats individuals, familiars i socials actuals, els membres de la XELL compartim:

Segons el nostre criteri, els espais i l’acompanyament que vulguin facilitar el desenvolupament dels infants amb presència o no dels seus progenitors, haurien de considerar les  necessitats següents dels infants:

  • Acceptació incondicional. Que el vincle amb l’adult sigui des de l’amor i el respecte profund al seu ésser.
  • Un entorn  ric per facilitar el seu desenvolupament motriu, afectiu, cognitiu i social, sent aquestes dimensions interdependents.
  • Llibertat per seguir els seus propis ritmes i formes de creixement i aprenentatge
  • Uns límits clars pel que fa a la seguretat, al respecte als altres i a l’entorn. És el fonament de la socialització.

 

Del reconeixement d’aquestes necessitats es deriva una forma d’acompanyar els infants i d’organitzar l’entorn.

 

L’actitud de l’adult ha d’ésser oberta i flexible, respectant els ritmes de maduració, els interessos, i la forma d’ésser de cada infant. Les persones tenim maneres i temps diferents d’aprendre. Per tant l’adult present no l’entenem com un mestre o un guia amb apriorismes, sinó com un observador que actua per a què les necessitats íntimes dels infants siguin satisfetes.

 

Captura de pantalla 2017-10-18 a les 21.29.39L’organització idònia per afavorir el respecte als seus processos és una metodologia vivencial, per espais, on cada infant pugui definir-ne el seu procés de maduració i aprenentatge. L’acompanyant fa un acurat seguiment del procés de maduració motriu, afectiu, cognitiu i social de l’infant sense marcar els ritmes ni les rutines en funció d’horaris o dies de la setmana.

 

En aquest sentit, donem molta importància a l’anomenat “procés d’adaptació” de la criatura a l’espai. Conscients de la contradicció de dir-li “adaptació” de la criatura, quan en principi defensem que sigui sempre l’espai i l’entorn qui s’adapti a la persona per permetre-li créixer en plenitud, entenem que la durada d’aquest període ha d’estar marcada sempre per la necessitat de l’infant, lligada a les necessitats íntimes dels adults de la família, però no a les necessitats professionals d’aquests.

 

El temps diari que un infant pot estar a l’espai separat de la família també creiem que ha de ser limitat. Per l’etapa de Criança, d’un a tres anys, al voltant d’un màxim de 4 hores. Per l’etapa de 2 a 6 anys, al voltant d’un màxim de 6 hores. Per a infants més grans es pot ampliar en funció del grup i els individus.

 

Considerem que la ràtio infants-adult ha de ser suficientment petita per possibilitar l’atenció a les necessitats d’acompanyament emocional de cada infant. Creiem que ha d’estar entorn a 7 criatures per adult en el segon cicle de l’etapa d’educació infantil, i posteriorment entorn a 10, condicionat sempre per les realitats individuals.

 

tableroLa implicació de les famílies en l’educació dels seus fills és fonamental i la seva participació en els projectes educatius pot definir-se de formes diverses, però sempre es requereix una estreta col·laboració amb els educadors i/o acompanyants. Hauria de ser un autèntic compartir cadascú des del seu àmbit de competència.

 

Finalment, no podem oblidar les necessitats dels adults acompanyants dels espais: cal tenir cura de qui té cura… Tenir en compte la mirada vers els adults, el creixement personal i les supervisions externes (no tancar-nos en uns mateixos, ni com a individus ni com a col·lectiu).

 

Creiem que aquestes condicions afavoreixen un creixement harmoniós dels infants, els permet ser conscients de les pròpies necessitats, acceptar i respectar els altres en la seva diversitat, desenvolupar les seves potencialitats i adaptar-se a diferents contextos i situacions. En definitiva, ser els creadors de la seva pròpia vida.

 

Per aquests motius, tot i respectant les altres opcions pedagògiques, els signants del manifest donem suport a la Xell i a les iniciatives adherides, convençuts dels beneficis a curt, mig i llarg termini per als individus (infants i adults) que hi participen i per a la societat en general.