Què passa amb les quotes de les famílies?

Què passa amb les quotes de les famílies?

El govern espanyol ha emès el Real Decret Llei 11/2020 de 31 de març “por el que se adoptan medidas urgentes complementarias en el ámbito social y económico para hacer frente al COVID-19”.

Poso un extret que ens afecta pel que fa a les quotes de les famílies:

Sección 3.ª Medidas de protección de los consumidores [Extret]

En un contexto excepcional como el actual, es necesario dotar a los consumidores y usuarios de los mecanismos que garanticen sus derechos y su protección.

Para ello, se adoptan diferentes medidas aplicables a los contratos de compraventa de bienes y de prestación de servicios, sean o no de tracto sucesivo, cuya ejecución sea imposible como consecuencia de la aplicación de las medidas adoptadas en la declaración del estado de alarma. En estos casos, los consumidores y usuarios podrán ejercer el derecho a resolver el contrato durante un plazo de 14 días.

En los contratos de tracto sucesivo, se paralizará el cobro de nuevas cuotas hasta que el servicio pueda volver a prestarse con normalidad; no obstante, el contrato no queda rescindido.

Por su parte, en el caso de la prestación de servicios que incluyan a varios proveedores, como los viajes combinados, el consumidor o usuario podrá optar por solicitar el reembolso o hacer uso del bono que le entregará el organizador o, en su caso, el minorista. Dicho bono lo podrá utilizar en el plazo de un año desde la conclusión del estado de alarma. En caso de no utilizarse durante ese periodo, el consumidor podrá ejercer el derecho de reembolso.

Un “contracte de tracte successiu” fa referència als contractes que es paguen periòdicament (mensualment) per un “servei” que rebem periòdicament: gimnasos, acadèmies, llars d’infants, etc… Una empresa amb activitat econòmica que ofereix serveis als seus clients, en la situació actual, està obligada:

–    Tornar els imports ja pagats pels dies que no s’ha pogut gaudir del servei
–    No girar noves quotes fins que els ervei es pugui oferir de nou amb normalitat
–    Que el contracte continuï vigent i es reactivi en les mateixes condicions econòmiques quan es pugui reprendre el servei

Però compte, això és per una empresa de serveis.

Què passa amb les Entitats sense ànim de lucre tipus associacions o cooperatives sense activitat econòmica, que no tenen clients sinó socis?

Els socis són co-propietaris de l’entitat, no clients. Tenen uns altres drets i deures.

Si posem l’exemple d’un gimnàs tipus “Club esportiu”, per un costat es paguen les quotes de soci i per altre les quotes per cursos o activitats particulars. Per exemple, pago la quota anual o mensual per ser del Club X i a part pago una quota al mes per utilitzar-ne la piscina.

Cal distingir el concepte del que es cobra. Als estatuts hi deveu tenir un punt dins les “Obligacions dels socis” tipus:

“Contribuir al sosteniment de l’associació/cooperativa amb el pagament de quotes, derrames i altres aportacions econòmiques fixades pels estatuts i aprovades d’acord amb aquests”

Aquesta contribució és independent a l’us o no de les instal·lacions, és per a contribuir a sostenir l’entitat en general. Aquesta és la quota per pertànyer (i ser copropietari) de l’entitat.

A part, poden (solen) haver-hi altres contribucions per a us concret d’activitats o instal·lacions.

En els nostres espais, molts cops queda confós i tot va barrejat en la quota mensual que paguen les famílies.

Els projectes que tingueu especificat el concepte de quota de soci i el de “derrama” per utilitzar l’espai d’acompanyament, podeu seguir cobrant la part de “quota de soci” però no heu de cobrar la quota d’ús de l’espai mentre l’activitat estigui aturada.

Els que no ho tingueu diferenciat, potser caldrà fer la diferenciació ara, per arribar a acords amb les famílies. Fer-ho a ull o tenir clares les diferents partides de les despeses de l’entitat i decidir a quina de les dues quotes es carreguen (o quin percentatge a cada una): el lloguer, els sous, els materials… En quin concepte introduïm la matricula. En quin concepte introduïm els mesos de dipòsit, etc…

En aquest sentit, una idea és fer el càlcul de despeses anuals del projecte incloent mesos d’estiu (12 mesos en total)  i repartir-ho entre deu quotes. Així els mesos d’estiu es paguen prorratejats durant els deu mesos previs. Si una família marxa, haurà pagat la part proporcional al temps del curs que ha estat present. I ens estalviem haver de gestionar la situació de demanda de retorn, etc…

Fonts: BOE, Aob abogados